Qui sĂłc
Hola!
SĂłc la Marta TarrĂ©s, les mans darrere de La Vella de Romadriu. Faig cerĂ mica artesana des d’Oliana, a l’Alt Urgell.
SĂłc graduada en Belles Arts i tècnica en disseny grĂ fic interactiu. He après tot el que sĂ© sobre cerĂ mica a l’Escola de CerĂ mica de la Bisbal, amb la mestra Dolors Ros.
M’agrada treballar amb les mans i viure envoltada de muntanyes.
La llegenda de La Vella de Romadriu
Hi havia una vella a Romadriu que guardava els seus ramats i que en veure que a finals del mes de març no se li havia mort cap animal pel mal temps es reia del març:
Març, marcell,
no m’has mort cap vaca ni vedell,
truja ni porcell,
cabra ni cabrit;
malhaja, ara que ets finit.
Dos-cents borrecs tinc a la muntanya,
tots amb un pam de banya;
dues-centes ovelles a l’Urgell,
totes amb el seu anyell.
Â
Davant d’aquesta befa el març s’enfadà amb la vella, que enlloc d’agraïr-li la seva bondat féu burla d’ell, per aquest motiu va decidir venjar-se. Anà a trobar el seu germà , l’abril i li digué:
Abril gentil,
deixa-me’n un,
deixa-me’n dos,
deixa-me’n tres,
i un que jo en tinc,
faran quatre;
que la mala vella
vull pernabatre.
El mes d’abril va accedir a la súplica del seu germà i li va deixar tres dies de bonança, de sol i de bon temps que van fer revifar la vella. Ben satisfeta d’haver passat el mes de març sense cap baixa, tota refiada va engegar el bestiar a la muntanya, però en començar l’abril, i quan ella ja no esperava cap rufolada, van sortir els tres dies de març que s’havia reservat amb tanta rà bia i amb tantes ganes de fer mal que van matar tot el bestiar de la vella i la rufolada se l’emportà a ella i tot. Mentre el març deia tot satisfet per la veu del vent que feia bufar amb tota fúria:
No sóc l’abril gentil,
sinó el març marçot
que em revenjo de tot
i et mato les ovelles i ovellots
i, si et descuides, a tu i tot
a la vora del foc.
Diu la contalla que la vella posà el cap dintre del forn, mentre al cul hi bategava fort el vent, i es reia del març furient tot dient: “El cul em gelaràs però el cap no podrà s!”
D’aquà arriba el conegut refrany que diu: “Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove, si pot.”
JOAN BELLMUNT I FIGUERAS
Fets, costums i llegendes. El Pallars Sobirà . Pagès Editors, 1995
AixĂ doncs, la història de “La Vella de Romadriu“, Ă©s una llegenda que la saviesa de la muntanya ha fet arribar fins als nostres dies, i que explica perquè els primers dies d’abril es coneixen com “els manllevats”. Vaig triar aquest nom sense pensar-hi gaire, perquè m’agradava com sonava i el rerefons d’una història que havia sentit des de petita.
Al Pirineu, cada vall conserva la seva versiĂł d’històries que servien per explicar la vida, en aquest cas un fenòmen meteorològic i certes costums ramaderes.
Aquests coneixements que han passat de generaciĂł en generaciĂł mitjançant el boca orella formen part del nostre patrimoni, de la mateixa manera que ho fa cada pedra, cada arbre i cada gota d’aigua que conforma aquest entorn, i em va semblar bonic triar un nom que els fes un petit homenatge.